No en quedarem cap per llavor

Diversos tipus de llavors

“No en quedarem cap per llavor” de petit havia sentit moltes vegades aquesta expressió. Em feia gràcia, per això em va quedar gravada a la memòria, em feia molta gràcia però no l'entenia. Quan vaig ser més gran i arrel d'algunes morts del meu entorn més proper va ser quan en vaig copsar plenament el significat. Tots un dia o altre ens morirem.

Aquesta dita té el seu origen en el món agrícola i fóra d'aquest context pot ser més difícil d'entendre. Antigament quan la collita s'acabava la primera cosa que feia el pagès era apartar part del gra de la collita del cereal i guardar-lo per la sembra de l'any vinent o posteriors. No volien pas que els passes que es mengessin tot el gra i fessin bona la dita: “Pa avui i fam demà”. El mateix feien amb les llavors de de les verdures i hortalisses. Ho guardaven tot a recer de la humitat no fos cas que aquesta, la humitat, o altres imprevistos fessin malbé les llavors guardades.

Llavors preparades per guardar

Aquesta pràctica tan previsora ens ha permès avui dia recuperar varietats de de blat, tomàquets i altres cereals i verdures de gustos antics, que actualment són molt buscades i valorades pel modern art culinari.

Perquè explico tot això? Malauradament els esser humans i els animals no podem fer això de reservar-nos pel futur. Com a màxim, últimament, podem congelar òvuls i esperma però...

Hi ha una paraula, la paraula càncer, que es la més temuda pels que no pertanyem al cercle de la la medecina, i per aquest també. Quan el metge, després de fer-te fer les proves pertinents te la la diu, la reps igual que quan un jutge et dicta sentència de pena de mort. Per a la majoria dels mortals aquesta paraula és sinònim de mort segura i a curt termini.  

Aquesta paraula, càncer, era abans una paraula tabú, completament prohibida. Dir-la era com cridar el malastruc. Feia por, no fos cas que pel sol fet de dir-la el malefici que comportava se t'encomanés. Recordo que quan era nen i sentia parlar de la mort d'algun familiar , veí o conegut es deia: “Sí pobre s'ha mort d'un mal lleig” o “s'ha mort d'un mal dolent”. Jo en aquella època no entenia res i per mi pensava “un mal dolent” com si hi hagués algun mal bo, mentre recordava el malament que ho vaig passar la vegada que vaig tenir mal d'orella, una otitis.

Per sort avui en dia les coses han canviat una mica, no massa... Ara es parla més obertament i es diuen les coses pel seu nom, tot i que la paraula càncer continua essent una paraula tabú amb un fort component emocional molt negatiu. Se'n parla, es publiquen noticies a nivell popular dels avenços que fa la investigació mèdica.

Aquesta investigació fa possible que el percentatge de curacions del càncer vagi creixent. La població en general viu amb un relatiu optimisme el problema d'aquesta malaltia. Es diu ja se'n curen un 60% o un 70% i tothom queda mig satisfet

Però, ai! ai! tot canvia quan el metge et diu que tu pateixes un càncer . “De teves a meves “ i ha una diferència abismal. Jo sempre poso aquesta comparació: No és el mateix saber que existeixen els bitllets de 500 euros que tenir-ne un bon feix molt ben amagat a casa. Això dit en positiu, però en negatiu és saber que demà venç una factura de 6000 euros i tu només tens un bitllet de 50 €.

Així que et donen aquest “fatal” diagnòstic et cau el món a sobre. Amb tot sempre hi ha qui volent-te consolar et diu: “- Pensa que avui en dia el 80% dels càncers es curen”. Molt bé penses, però, com que pel que fa referència als mals i a les malalties som pessimistes de mena , immediatament et dius i et preguntes: “Encara que la curació sigui del 99% si jo sóc dels desafortunats de 1% restant que no es curen. Què em passarà?    

Rellotge sense busques:
No existeix el temps

La sentència de mort està de nou servida i les pors i les angoixes et cauen a sobre com una llosa de 10 tones. Aquestes pors i angoixes se't fiquen tan endins que a la nit et costa agafar el son o et desvetlles a mitjanit. Sents terror al pensament negres que atrapen. L'insomni esdevé una nova tortura als teus mals. Arriba un punt que no tens cap ganes d'anar a dormir, tens por de ficar-te al llit . Tens por de la tortura de l'insomni que ve carregat de fantasmes, de por al dolor i la mort més que probables a curt termini.

Si es pot, no sempre un pot fer-ho, ni de nit amb l'insomni ni de dia quan t'agafen hores baixes, has de recorre al pensaments positius i respostes que et desangoixin. És important demanar ajuda. El servei de psicologia oncològica que ofereixen els hospitals és de gran ajuda. La solució no és d'avui per demà, però ajuda molt et dóna eines . Jo la trobo molt efectiva en la majoria de casos. Parlo de la meva experiència personal.

Dansa de la mort Verges

Recordo que immers en aquests pensaments tan negres i angoixes em va venir al cap, com una llum al mig de la nit més fosca, la dita que havia sentit tantes vegades i que dormia en el meu subconscient: “No en quedarem cap per llavor”.Llavors a vaig la comprendre perfectament.

 Jo no era l'únic que tenia la sentència de mort, tots els humans la tenim des del dia en que naixem. Potser en el meu cas en aquests moments era més explícita, però no ho és menys per la resta dels mortals que no tenen càncer, encara que no hi pensin. 

Dansa de la Mort Verges

    Era els dies de setmana santa i la processó i la “Dansa de la Mort” de Verges em va ajudar a clarificar els meus pensaments. Un fet que en un altra moment m'hauria passat desapercebut també m'hi va ajudar, van ser unes noticies a la televisió, parlaven dels sentenciats a mort a les presons dels Estats Units d'Amèrica. El presos del corredor de la mort si passen, a vegades, anys esperant l'execució de la sentencia o l'indult.

Gràcies a l'ajuda i aquests fets puntuals vaig comprendre que la sentencia un dia o altre s'executaria, però potser no pas per la malaltia actual sinó per una altra causa ben diferent. No sabem mai ni el dia ni l'hora de la nostra mort. Quants n'hi ha que surten el matí de casa i no hi tornen més a causa d'un fatal accident.

    Tots aquests arguments van alleugerir una mica l'angoixa i les pors. Encara hi penso , però d'una manera molt més serena.

    Uns altres arguments que em van ser de gran ajuda va ser entendre i comprendre que la mort dóna sentit a la vida. Des de sempre la humanitat ho ha vist així i des de molts punts de vista diferents.

    Les religions han intentat explicar que la vida i els comportaments que tinguem serà el que condicionarà la nostra existència immortal en el més enllà i expliquen els camins per aconseguir-la.

- Uns, els creients monoteistes, esperen la vida eterna per les bones obres fetes i pel penediment dels “pecats” comesos.

- Altres,creuen en la reencarnació en diferents vides fins arribar a la perfecció i poder-se fondre amb la divinitat.

- Hi ha també els escèptics, molt més influïts per la filosofia racional, que no saben si hi ha una altra vida o no. ( els queda sempre un gran interrogant).

- Finalment queden els qui consideren que la vida humana ve a ser com un joc d'ordinador, creuen que un cop s'apaga l'ordinador tot s'ha acabat.

    La filosofia, en tractats més o menys entenedors, ens ha explicat des de l'antigor, el desig de l'home per aconseguir la immortalitat no corporal sinó per la dualitat cos i anima. I com aquesta, l'ànima, és eterna. Cal buscar doncs, els mitjans per aconseguir la immortalitat i miren d'explicar-nos-els.

    En la literatura de tots els temps la mort hi és present, n'és un tema recurrent i hi narra com la mort condiciona la vida de cada persona i en cada situació. Aquest tema el trobem en els gèneres ja sigui la poesia, el teatre, la novel·la o el drama. La mort és presentada en els seus múltiples aspectes i peculiaritats.

    La literatura popular en contes i llegendes, ja siguin orals o escrits. ha estat fins i tot des d'abans de l'aparició de l'escriptura una eina per explicar la mort i indirectament com aquesta dóna sentit a la vida. Recordem moltes rondalles de la vora del foc, llegendes i contes populars .

    De totes aquestes llegendes, des del meu punt de vista la llegenda que millor explica com la mort dóna sentit a la vida, al meu entendre, és la llegenda del “Cavaller de Milany”. No és massa coneguda però molt clarificadora. A mi em va ser recordar-la de gran ajuda

     En faig un breu resum

Vista del Castell de Milany

    Diuen que al castell de Milany l'amo n'era un cavaller ric i guapo, que enamorava totes les noies dels voltants. Una nit tornant de les seves “caceres nocturnes” va dir tot sospirant.

    - “Tan de bo sempre fos jove i visques eternament” .

Llavors el dimoni se li va aparèixer i li va dir:

    - “A canvi de la teva ànima et donaré un regal que et permetrà viure per sempre.”.

Panoràmica del Castell de Milany

    Li va donar un tronc, un tió i li va dir que la seva vida quedava lligada per sempre a aquell tros de fusta. Mentre no es cremés ell viuria. Ell el va amagar bé a un forat que va fer a la paret, no fos cas que algú el trobés i el tirés al foc. Llavors moriria. Van passar anys i anys, diuen que mil, i ell, malgrat envellir molt lentament, no es moria. Ningú després de tant temps recordava qui era aquell vell que sempre seia a prop la llar de foc, ni entenien el que deia, ja que en mil anys la llengua havia canviat. 

    Un dia van arribar al castell un savis estudiosos de les llengües mortes. El van sentir i escoltar, van entendre que sempre deia el mateix. Volia que anessin a buscar el tió amagat al lloc que els indicava i el tiressin al foc.

Antigues parets del Castell de Milany

    Així ho van fer. A mesura que el tros de llenya es cremava ell s'anava morint, amb un somriure de descans al llavis, doncs sabia que les penes de l'infern no serien res comparades amb els mil anys de cruel i avorrida vida que portava.” ¹

 

   La mort dóna sentit a la vida ho vaig entendre molt bé repassant aquesta vella història. M'hi van ajudar també altres lectures ² i posteriors reflexions.

    Morir no és greu, és una cosa natural, el que sí és convenient haver-se preparat adequadament i acceptar-la com un fet més de la vida.

    He vist com amics i coneguts amb càncer terminal han pogut acomiadar-se de familiars i amics amb calma i marxar en pau ells mateixos i com la família queda més conformada. En sé d'un que fins hi tot va fer demanar fer una petita “festa “ de comiat , una trobada amb familiars i amics a l'hospital, Va morir al cap de dos dies. Avui ( 27/7/2024) he sentit la noticia de la mort del poeta, escriptor i activista cultural Àlex Susanna que patia càncer i que havia organitzat una trobada amb família i amics per acomiadar-se, però malauradament no hi estat a temps.

    És potser una “sort” l'oportunitat que dóna el càncer poder acomiadar-se dels essers estimats i ser conscient de que et mors, cosa que altres morts sobtades, com un accident, un infart no donen aquesta oportunitat. Tampoc la donen les morts lentes per una malaltia que et fa perdre el cap.

Bibliografia.

Llibres que he llegit i que m'han ajudat a superar moments de estats d'ànims baixos o pensaments confosos i també a clarificar conceptes.

1.- El món groc Si creus en els somnis , es faran realitat Albert Espinosa

Editorial “De butxaca” 2020

El crec imprescindible, almenys per a mi ho ha estat i de gran utilitat

2.- Cuando el final se acerca Cómo afrontar la muerte con sabiduría, Katrhyn Mannix

Editorial Siruela, El ojo del tiempo 2018

Llibre molt interessant, fàcil de llegir i que explica les experiències personals d'una metgessa anglesa especialista en de cures pal·liatives.

3.-Conversaciones con la Muerte Diálogos del hombre con el Más Allá desde la Antigüedad hasta la Edad Media Raquel Martín Hernández y Sofía Torallas Tovar (eds.)

(Jo l'he baixat en format pdf per internet des d'aquest enllaç ) Conversaciones_con_la_Muerte_Dialogos_de.pdf

Un llibre diferent però molt interessant,és d'antropologia cultural, parla de les diferents visions de la mort a través de la història i en les diferents cultures

4.- El cavaller de Milany La llegenda la podeu trobar a :

La llegenda Cavaller de Milany - (movimentidentitaricatala.com)

Llegenda completa i amb fotografies de l'antic castell de Milany i rutes per a visitar-lo.

1.- La llegenda completa i amb fotografies la podeu trobar sencera a :

La llegenda del Cavaller de Milany - (movimentidentitaricatala.com)

2.- Em va servir molt el llibre: “Cuando el final se acerca”